Energia fosca

En cosmologia, l'energia fosca és una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva. L'existència de l'energia fosca és una hipòtesi postulada per explicar l'observada expansió accelerada de l'univers, així com per explicar la major part de la seva massa. El terme energia fosca fou encunyat pel cosmòleg Michael Turner el 1998.^[1]

Dues possibles formes de l'energia fosca són la constant cosmològica, una densitat d'energia constant que omple l'espai de manera homogènia, i l'anomenada quinta essència, un camp dinàmic la densitat d'energia del qual pot variar en el temps i l'espai. Per a distingir l'una de l'altra, es necessiten mesuraments molt precisos de l'expansió de l'univers, per veure si la velocitat d'expansió canvia amb el temps. Aquestes mesures s'investiguen actualment.

No s'ha de confondre l'energia fosca amb la matèria fosca, ja que encara que ambdues semblen formar la major part de la massa de l'univers, la matèria fosca és una forma de matèria, mentre que l'energia fosca és un camp que omple tot l'espai.

Dues formes proposades d'energia fosca són la constant cosmològica, que representa una densitat d'energia constant omplint l'espai de manera homogènia, i camps escalars com quintessència o mòduls, quantitats dinàmiques la densitat d'energia de les quals pot variar en el temps i l'espai. Les contribucions de camps escalars que són constants a l'espai s'acostumen a incloure també en la constant cosmològica. La constant cosmològica es pot formular que equival a la radiació de punt zero de l'espai, és a dir, l'energia al buit. Els camps escalants que canvien d'espai poden ser difícils de distingir d'una constant cosmològica perquè el canvi pot ser extremadament lent.